La Terra ens ofereix una quantitat de recursos limitats, per tant, em de preveure que un dia s'acabaran. De la mateixa manera la Terra té una capacitat limitada alhora d'absorbir els residus generats per nosaltres, els humans. Sabent això ens hem d'encarregar de dosificar els recursos encara existents i minimitzar al màxim la generació de residus.
La disminució de la biocapacitat és deguda a que en aquests últims anys la població al igual que la tecnologia ha anat evolucionant i per tant necessitem una quantitat més elevada de recusos per satisfer les necessitats de les persones i "gràcies" a la tecnologia és més fàcil assolir-ho. Aquesta és la causa de la disminució de la biocapacitat.
L'augment de la petjada ecològica és degut a que la quantitat de recursos la qual fem servir va augmentant a mesura que passa el temps( més població, més tecnologia, etc.) i la biocapacitat que és la quantitat limitada de recursos que ofereix una zona va disminuint en relació a l'augment de la petjada ecològica.
Desde més o menys el 1980 el dèficit ecològic ha anat augmentant ja que no podem suplir les nostres necessitats amb la mateixa quantitat de recursos ja que la biocapacitat ( parlant de manera general ) va disminuint.
Podem treure les següents conclusions: La petjada ecològica augmenta en relació a que la biocapacitat disminueix.
Com podem reduir
la nostre petjada ecològica tant individualment com col·lectivament?
Portem molt de temps elevant any a any la nostre petjada
ecològica, ara ja consumim més del que tenim, i si continuem així a la llarga
no és gens sostenible. Per això hem d’aconseguir disminuir la petjada ecològica
començant per l’individual fins a arribar al col·lectiu si volem que els
nostres fills gaudeixin d’un món sostenible.
Per disminuir la petjada ecològica hem de començar per l’
individual i així també ho aconseguirem en la part col·lectiva.
Una de les maneres per aconseguir-ho és començar per
coses tan bàsiques i tan senzilles com reciclar les deixalles, no tirar
deixalles pel carrer, no demanar bosses de plàstic al supermercat, si no
portar-ne de roba per exemple que són reutilitzables, intentar utilitzar més
transports públics, etc.
Són coses molt senzilles i fàcils que no ens costen res
de fer, i que d’aquesta manera ajudarem molt a aconseguir un món més sostenible
i a que els nostres successors puguin disfrutar d’un planeta ben cuidat.
Un cop tot està en marxa i tothom posa el seu granet de
sorra per disminuir la petjada ecològica ja està tot en marxa, algunes maneres
per aconseguir-ho també col·lectivament, seria en mans dels governs, per exemple
posar lleis més dures per no contaminar, multar als ciutadans que embrutin el
carrer, només deixar posar un número de fàbriques o industries que puguin
contaminar en cada zona, ficar més basures pel carrer, donar més ajudes a la
gent que vagi en transports públics, etc.
No és gaire difícil ni suposa un gran esforç ajudar una
mica a disminuir aquesta petjada ecològica que si continua així no arribarà
enlloc, si tots aportem una mica de la nostre part, deixarem el privilegi als
nostres fills de poder gaudir com nosaltres gaudim d’aquest planeta ben cuidat
i sostenible.
No tots trepitgem igual.
Bàsicament el que es veu és que com més
desenvolupat és el país, regió, territori menys ecològic s’és ja que contamines
més degut al desenvolupament tecnològic i no sempre ha de
ser així ja que només és una estadística, perquè hi ha països que són molt
desenvolupats però que a la vegada són totalment ecològics, com per exemple:
Amèrica llatina, o més o menys desenvolupats com per exemple: Europa est, i el
que és més desenvolupat però gens ecològic seria: Estats Units.
ES POSSIBLE SER SOSTENIBLE?
Les principals característiques que ha de
tenir un país perquè sigui considerat sostenible son fonamentalment que l’índex
de desenvolupament humà sigui alt mentre que la petjada ecològica sigui baixa i
així s’obtindrà la sostenibilitat. No tots els països son sostenibles i aquí en
tenim una prova:
-
Àfrica: el seu índex de desenvolupament humà
es molt baix i per consegüent la seva petjada ecològica també
-
Àsia i el pacífic: segons la regió d’Àsia,
trobem que l’IDH és baix i te poca petjada ecològica mentre que en altres zones
d’Àsia, l’IDH es molt mes elevat i la petjada ecològica molt alta.
-
Europa: consta d’un IDH elevat i de una
petjada ecològica molt alta.
-
América llatina: consta d’un IDH elevat mentre
que la seva petjada ecològica és baixa. És el país que més s’apropa a la
sostenibilitat perfecte.
-
Orient mitjà i Àsia central: alt IDH i petjada
ecològica mitjana, en un futur pròxim podria ser sostenible.
-
Amèrica del Norte: alt IDH i altíssima petjada
ecològica la qual cosa el fa dels països menys sostenibles.
