L'ORIGEN I L'EVOLUCIÓ DE L'ESPÈCIE HUMANA

L'evolució humana és el seguit de canvis que van sofrir alguns primats fins a arribar a constituir l'actual espècie d'Homo Sapiens Sapiens. Els canvis més important serien la parla, el bipedisme i la fabricació d'estris, a part del canvi en l'aparença.




PRE-AUSTROLOPITECUS: van aparèixer - 7.000.OOO aC
AUSTROLOPITECUS: van aparèixer - 4.000.000 aC
HOMO HABILIS: van aparèixer - 2.500.000 aC
HOMO ERECTUS: van aparèixer - 1.800.000 aC
HOMO NEARDENTAL: van aparèixer - 120.000 aC
HOMO SAPIENS: van aparèixer - 100.000 aC

 Durant  el  procés  de  l’evolució  humana,  anomenat  hominització,  la  selecció  natural  va  actuar de manera que es van seleccionar els caràcters biològics que afavorien: 

‐ La  posició erecta o bipedisme:  que  permet  l’alliberament  de  la  mà, a  partir  d’aleshores  l’espècie  humana  ja  pot manipular  i  fabricar  objectes. 
‐ L’augment de la capacitat craniana ; L’ésser humà  té una capacitat d’aprendre molt superior a la  d’altres espècies 
‐ La mà prènsil capaç de manipular objectes
‐ L’aparició del llenguatge articulat

BIPEDISME:

 Un animal bípede és aquell que es despplaça mitjançant dues extremitats. Els humans ho van desenvolupar per poder tenir les mans lliures per poder realitzar altres activitats com ara caçar, construir eines, etc.

Els primers homínids que van existir, van ser els Australopithecus, vivien a Àfrica fa uns 4 milions d’anys, fins fa 2 milions d’anys. La major novetat que van tenir aquests és que es desplaçaven de manera bípeda.

Més tard aquests van derivar en Homo Habilis, que també habitaven a Àfrica fa 1’9 milions d’anys fins fa 1’6 milions d’anys, el nom de Homo Hàbil, fa referència a que s’ha descobert que aquests, van ser prou hàbils com per començar a crear eines de pedra. I sebem, que van tenir un augment considerat del tamany de seu cervell.

Aquests van derivar en Homo Erectus, que habitaven a Àfrica i a Àsia oriental, entre fa 1’8 milions i 300 mil anys del present. Aquests van continuar mostrant un increment del volum cranial, i continuaven mostrant una gran diferència entre sexes, i ja van començar a mostrar-se robusts fins a una altura de 1’80 metres.

Els Homo Neandertal, van habitar a Europa i Àsia, entre fa uns 230 mil i 28 mil anys enrere. Aquests ja posseïen una capacitat cranial semblant a la de l’home modern, i no s’ha descartat que aquests ja la facultat del llenguatge parlat, aquests ja formaven objectes de pedres, i  es sap que van començar a dur a terme cerimònies fúnebres.

I més tard van sorgir els Homo Sapiens, dels quals en som en la actualitat, que ja vam posseir la capacitat d’inventar, aprendre, i utilitzar llenguatges complexos. 

Una Terra Destruida ?

La Terra ens ofereix una quantitat de recursos limitats, per tant, em de preveure que un dia s'acabaran. De la mateixa manera la Terra té una capacitat limitada alhora d'absorbir els residus generats per nosaltres, els humans. Sabent això ens hem d'encarregar de dosificar els recursos encara existents i minimitzar al màxim la  generació de residus.

La disminució de la biocapacitat és deguda a que en aquests últims anys la població al igual que la  tecnologia ha anat evolucionant i per tant necessitem una quantitat més elevada de recusos per satisfer les necessitats de les persones i "gràcies" a la tecnologia és més fàcil assolir-ho. Aquesta és la causa de la disminució de la biocapacitat.

L'augment de la petjada ecològica és degut a que la quantitat de recursos la qual fem servir va augmentant a mesura que passa el temps( més població, més tecnologia, etc.) i la biocapacitat que és la quantitat limitada de recursos que ofereix una zona va disminuint en relació a l'augment de la petjada ecològica.

Desde més  o menys el 1980  el dèficit ecològic ha anat augmentant ja que no podem suplir les nostres necessitats amb la mateixa quantitat de recursos ja que la biocapacitat ( parlant de manera general ) va disminuint.

Podem treure les següents conclusions: La petjada ecològica augmenta en relació a que la biocapacitat disminueix.

Com podem reduir la nostre petjada ecològica tant individualment com col·lectivament?

Portem molt de temps elevant any a any la nostre petjada ecològica, ara ja consumim més del que tenim, i si continuem així a la llarga no és gens sostenible. Per això hem d’aconseguir disminuir la petjada ecològica començant per l’individual fins a arribar al col·lectiu si volem que els nostres fills gaudeixin d’un món sostenible.

Per disminuir la petjada ecològica hem de començar per l’ individual i així també ho aconseguirem en la part col·lectiva.

Una de les maneres per aconseguir-ho és començar per coses tan bàsiques i tan senzilles com reciclar les deixalles, no tirar deixalles pel carrer, no demanar bosses de plàstic al supermercat, si no portar-ne de roba per exemple que són reutilitzables, intentar utilitzar més transports públics, etc.

Són coses molt senzilles i fàcils que no ens costen res de fer, i que d’aquesta manera ajudarem molt a aconseguir un món més sostenible i a que els nostres successors puguin disfrutar d’un planeta ben cuidat.

Un cop tot està en marxa i tothom posa el seu granet de sorra per disminuir la petjada ecològica ja està tot en marxa, algunes maneres per aconseguir-ho també col·lectivament, seria en mans dels governs, per exemple posar lleis més dures per no contaminar, multar als ciutadans que embrutin el carrer, només deixar posar un número de fàbriques o industries que puguin contaminar en cada zona, ficar més basures pel carrer, donar més ajudes a la gent que vagi en transports públics, etc.

No és gaire difícil ni suposa un gran esforç ajudar una mica a disminuir aquesta petjada ecològica que si continua així no arribarà enlloc, si tots aportem una mica de la nostre part, deixarem el privilegi als nostres fills de poder gaudir com nosaltres gaudim d’aquest planeta ben cuidat i sostenible.

No tots trepitgem igual.

Bàsicament el que es veu és que com més desenvolupat és el país, regió, territori menys ecològic s’és ja que contamines més degut al desenvolupament tecnològic i no sempre ha de ser així ja que només és una estadística, perquè hi ha països que són molt desenvolupats però que a la vegada són totalment ecològics, com per exemple: Amèrica llatina, o més o menys desenvolupats com per exemple: Europa est, i el que és més desenvolupat però gens ecològic seria: Estats Units.

ES POSSIBLE SER SOSTENIBLE?

Les principals característiques que ha de tenir un país perquè sigui considerat sostenible son fonamentalment que l’índex de desenvolupament humà sigui alt mentre que la petjada ecològica sigui baixa i així s’obtindrà la sostenibilitat. No tots els països son sostenibles i aquí en tenim una prova:

-         Àfrica: el seu índex de desenvolupament humà es molt baix i per consegüent la seva petjada ecològica també

-         Àsia i el pacífic: segons la regió d’Àsia, trobem que l’IDH és baix i te poca petjada ecològica mentre que en altres zones d’Àsia, l’IDH es molt mes elevat i la petjada ecològica molt alta.

-         Europa: consta d’un IDH elevat i de una petjada ecològica molt alta.

-         América llatina: consta d’un IDH elevat mentre que la seva petjada ecològica és baixa. És el país que més s’apropa a la sostenibilitat perfecte.

-         Orient mitjà i Àsia central: alt IDH i petjada ecològica mitjana, en un futur pròxim podria ser sostenible.

-         Amèrica del Norte: alt IDH i altíssima petjada ecològica la qual cosa el fa dels països menys sostenibles. 

Volcà Malintzin (Mèxic)

El volcà Malitzin, és un volcà sísmicament actiu amb una altura de 4.420 sobre el nivell del mar. El volcà es va començar a formar en el període Quaternari, fa més de 45.000 anys. Ha tingut, al llarg del temps, diverses erupcions que l'ha fet créixer i elevar-se. Aquest volcà té rentes dacítiques i andesítiques, pel que és un volcà explosiu que ha tingut erupcions vulcanianas a ultraplinianas.Malitzin llançava per l'aire enormes trossos de roca, o bé enormes quantitats de pols i cendra, barrejats amb trossos d'obsidiana que queien en les seves faldilles o eren allunyades pel vent fins als plans.

Orígen:

Degut a la col·lisió d'un límit continental i un límit oceànic. Tot seguit apareix un fenòmen anomenat subducció que consisteix en el enfonsament  d'una placa cap al mantell, tot seguit la terra i la roca que entren es fundeixen i es converteixen en magma, aquesta degut als moviment de convecció puja el magma cap a la superfície i es crea el volcà.

Situació geogràfica del volcà.

Hubble capta una petita galàxia a 13.000 milions d'anys llum

El Telescopi Espacial Hubble de la NASA ha detectat una de les galàxies petites més llunyanes mai vist , mirant a través d'una lupa còsmica gegant . L'objecte diminut es troba a més de 13.000 milions d'anys llum de distància .

Aquesta galàxia ofereix un cop d'ull de nou als primers temps de formació de l'univers i pot ser només la punta de l'iceberg . "Aquesta galàxia és un exemple del que se sospita que és

aedccszdebundant , la població subjacent d'objectes extremadament petits que hi havia uns 500 milions d'anys després del Big Bang , el començament de l'univers " , va explicar el líder de l'estudi Adi Zitrin de l'Institut de Califòrnia de Tecnologia a Pasadena , Califòrnia .

" El descobriment ens està dient que hi ha galàxies tan febles en l'univers primària , i que ha de continuar la seva cerca i la d'objectes encara més febles , perquè puguem entendre com les galàxies i l'univers han evolucionat amb el temps" , explica en un comunicat difós per la NASA.La galàxia va ser detectada pel programa Frontier Fields , un ambiciós esforç de tres anys realitzat pels equips del Hubble amb altres grans observatoris de la NASA , els observatoris espacials Spitzer i Chandra , per sondejar l'univers primerenc mitjançant el estudi de grans cúmuls de galàxies .

Aquests cúmuls són tan massius que la seva gravetat desvia la llum que passa a través d'ells , magnificant la brillantor i distorsió dels objectes de fons en un fenomen conegut com a lent gravitacional . Aquestes lents de gran abast permeten als astrònoms trobar moltes estructures tènues distants que d'altra manera serien massa febles per ser vistes . El descobriment va ser fet usant el poder de lent del cúmul de galàxies Abell 2744 , anomenat raïm de Pandora , que va produir tres imatges ampliades de la mateixa tènue galàxia . Cada imatge ampliada fa que la galàxia aparegui 10 vegades més gran i més brillant del que seria sense les qualitats de zoom del cúmul .

La petita galàxia s'estima en 850 anys llum d'amplada --500 vegades més petita que la nostra Via Làctia galaxy-- i s'estima que té una massa de només 40 milions de sols . La Via Làctia , en comparació , té una massa estel·lar d'uns cent mil milions de sols . Els astrònoms creuen galàxies com aquesta són probablement petites acumulacions de matèria que van començar a formar estrelles , però encara no tenen una estructura definida . És possible que Hubble només estigui detectant una brillant raïm magnificat a causa de la lent . Això explicaria per què l'objecte és més petit que les galàxies de camp típiques d'aquesta edat de l'Univers .

Pasos i Exemple del Mètode Científic:

Pasos:


Exemple:

1.Una poma cau d’un arbre.

2.2.Per què els objectes cauen al terra?

3.3.Hi deu haver alguna cosa que els atrau cap al centre de la Terra.

4.4.Tirem uns quants objectes, i veiem que tots cauen al terra.

5.5.Hi ha un factor anomenat Gravetat, que fa que tots els objectes es sentint atrets al centre de la Terra.

Què és la pseudociència ?

Conjunt de toeries que pretenen explicar fenòmens de la natura, sense complir un mínim de condicions o requisits que cal complir per tal que puguin considerar-se explicacions científiques.

Exemple: Astrologia, Grafologia, Telequinesi, etc.

La ciènia y la ètica :

La ètica consisteix en una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que és bo o moralment correcte. Aquesta té molta importància en relació amb la ciència ja que els avenços cièntifics si no s'utilitzen de manera correcte poden ser molt perjudicals (un exemple podrien ser les armes químiques), aquí entra el paper de la ètica que ens diu si és correcte o no.